Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 20/01/2017

Barcelona es marca el repte que totes les seves escoles siguin innovadores el 2020

L'objectiu és que la renovació pedagògica fomenti la igualtat i no es limiti a uns centres estrella.

Potser perquè parla, també, com a mare, segons assegura ella mateixa, Ada Colau es posa poètica i explica el seu objectiu amb una metàfora, gairebé un microconte. "No volem escoles estrella amb una gran cua de famílies per entrar-hi; volem una galàxia d’escoles excel·lents”, narra l’alcaldessa davant de pràcticament la totalitat dels directors de la xarxa de centres públics de la ciutat. Deu n’hi do. I va més enllà: "La innovació [que ha de caracteritzar aquestes escoles excel·lents] no pot servir per augmentar la desigualtat entre els col·legis; ha de ser l’eina per eradicar-la”.

Amb aquest objectiu, impulsar l’educació innovadora en tots els centres educatius de la ciutat, inclosos els de secundària, per aspirar a la cohesió social, i amb una data marcada per arribar-hi, el 2020, l’alcaldessa va presentar ahir al CCCB al costat de la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, el programa 'Xarxes per al canvi'.

Impulsat pel Consorci d’Educació de Barcelona, organisme del qual formen part tant l’ajuntament com la Generalitat, l’ambiciosa iniciativa neix d’un acord de col·laboració amb el 'lobby' Escola Nova 21 (creat per estendre la innovació educativa per Catalunya), l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Aquest curs començaran a treballar 152 centres en 19 xarxes territorials. El curs que ve se n’hi sumaran 50, i el següent, 50 més, amb l’objectiu que tots els centres públics formin part d’aquesta xarxa d’escoles innovadores l’any 2020.

Respecte als ritmes i projectes

Aquesta mena de revolució pedagògica del segle XXI es farà, segons expliquen els seus ideòlegs, a través d’un pla d’impuls i acompanyament, en xarxes territorials (destaquen la importància del barri), fins al canvi sistèmic final que porti a l’equitat entre centres, "sempre respectant ritmes i projectes”, assegura Marta Comas, directora de l’àrea d’innovació del consorci. Les realitats de cada centre són molt diferents, i l’horitzó és que cada vegada ho siguin menys (en qualitat educativa i fama, mantenint el caràcter de cada centre; tampoc es tracta de fer escoles clòniques).

Les 19 primeres xarxes estaran dinamitzades per cinc professionals que visitaran els centres cinc hores a la setmana, i mantindran reunions periòdiques a partir d’un pla dissenyat que inclou jornades, seminaris, conferències i espais de posada en comú.

La gran pregunta

Innovar, ¿per fer què? La pregunta la va llançar Miquel Àngel Essomba, comissionat d’Educació, per respondre-la tot seguit davant de l’exigent públic: els directors dels centres públics, els que han patit a les seves aules les retallades i la falta d’inversió als col·legis. “Amb la innovació, busquem l’excel•lència, però, sobretot, l’equitat”, va insistir. “En realitat el canvi educatiu no és un objectiu, és una realitat. Amb aquest nou marc el que es busca és aprendre els uns dels altres, compartir el treball fet i sistematitzar-lo. Que arribi a tots els centres”, va afegir Mercè Massa, gerent del consorci.

Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, va celebrar que sigui l’Administració la que lideri la iniciativa. “La innovació és un assumpte públic. El canvi educatiu és necessari en la totalitat del sistema educatiu, i per arribar a tots és imprescindible el lideratge públic”, va assenyalar Vallory. “Barcelona fa 100 anys va ser la capital internacional del canvi educatiu i celebrem que vulgui tornar a ser-ho”, va prosseguir Vallory, que planteja la necessitat d’apostes polítiques més enllà de la xarxa presentada dijous. “Haurem de posar damunt la taula la necessitat de canvis també en el marc legislatiu”, va plantejar així mateix el director d’Escola Nova 21 aprofitant la presència de la consellera Ruiz a la sala.

Democratització de la innovació


Als ulls de Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat, un dels punts forts del pla barceloní per a la democratització de la innovació educativa és que es crea “de baix a dalt”, a partir de les experiències de les escoles i de la cooperació entre elles, superant així la lògica de competició. “El canvi o és sistèmic o no serà”, va assenyalar Martí, que va subratllar aquesta necessitat tenint en compte “l’anomalia de la doble xarxa d’escoles públiques i privades-concertades”. I va posar damunt la taula un altre repte pendent: la inclusió del tantes vegades oblidat 0-3 en aquesta revolució.

L’esperit de Rosa Sensat va planar durant tot el matí sobre el vestíbul del CCCB. El seu nom –i el seu llegat– va estar en boca de tothom. “La innovació ha de ser la nova normalitat”, va concloure Vallory. En això treballen.

Potser t'interessa: Entrevista a Eduard Vallory, director de Escola Nova 21Massiva incorporació de centres al programa Escola Nova 21Mig miler de centres educatius se sumen a Escola Nova 21.

Font: El Periódico.cat


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Av. Portal de l'Àngel, 7 4rt. M/N 08002 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - accac@accac.cat
Edició: