Ús de cookies
e-colònies.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies
Predicció meteorològica
Actualitzat el 22/09/2016

Les polítiques per a la petita infància a anàlisi

Un informe de la Fundació Bofill constata l'alt grau d'escolarització dels infants de 0 a 2 anys però destaca les fortes desigualtats socials i territorials de la xarxa d'escoles

La Fundació Jaume Bofill ha fet públic avui l'informe "De l'escola bressol a les polítiques per a la petita infància", un estudi de l'investigador Jaume Blasco que analitza, per primera vegada des de l'entitat, l'atenció que es dóna a la primera infància (0 a 2 anys) a Catalunya i com actuen les polítiques públiques en la regulació d'aquest mercat àmbit.

Blasco ha destacat que en les polítiques de petita infància es combinen dos aspectes importants: per una banda, la política educativa, a través de la qual es treballa pel desenvolupament primerenc dels infants i, de l'altra, la política familiar, que busca fomentar la conciliació entre la vida familiar i la laboral de les famílies. A nivell internacional, els governs han abordat les necessitats vinculades a aquest sector infantil amb una combinació de polítiques públiques diverses. A Catalunya són bàsicament dues: el aprovisionament d'una xarxa pública d'escoles bressol i la subvenció a l'oferta d'escoles bressol de titularitat privada. Els últims anys, però han aparegut una sèrie d'ofertes no regulades que intenten donar resposta a desequilibri de la xarxa pública.

Ampliació de l'oferta i de l'escolarització

En els darrers 15 anys els infants de 0 a 2 anys escolaritzats han augmentat del 31% al 44% el darrer curs. En comparació a altres comunitats autònomes, el percentatge d'infants escolaritzats en aquesta franja d'edat és alt, cosa que situa Catalunya en el cinquè lloc del rànquing estatal, tres punts per sobre de la mitjana. En 10 anys, però, el territori ha perdut posicions degut a l'esforç que han fet altres comunitats per augmentar l'escolarització a menors de 3 anys. En el cas del País Basc, per exemple, des de 2002 les escoles infantils i primàries han absorbit l'etapa de P2, gràcies a la qual l'índex d'escolarització ha augmentat fins al 90%.

L'ampliació del nombre de centres públics a Catalunya ha estat l'accelerador de l'escolarització de la petita infància, en especial gràcies a la Llei 5/2004 coneguda com 'Llei de les 30.000 places' que va aconseguir doblar el número d'escoles bressol municipals en 10 anys. Així s'ha passat de 327 centres públics a 925 aquest darrer curs. L'ascens d'escoles públiques s'ha traduït en el descens de privades, que durant l'última dècada, ha perdut 75 centres. Paral·lelament, han emergit iniciatives d'altres tipus de serveis per a la petita infància, la qualitat dels quals encara no està formalment regulada.

Desigualtats territorials

La implantació de l'escola bressol pública és irregular principalment per dos factors: perquè el govern ha retallat per quatre la seva inversió i perquè ara al responsabilitat màxima rau en la iniciativa i la capacitat de cada administració local a l'hora de donar-li cobertura. D'aquesta manera, es confirmen les gran desigualtats a l'hora de donar resposta a la demanda.L'aportació de la Generalitat a les escoles bressol ha passat de 147 milions d'euros el 2009 a poc més de 71'5 el 2013. Aquesta retallada ha hagut de ser assumida bé per les diputacions i ajuntaments o bé per les famílies, que han vist augmentada la seva quota mensual un 10% i la de menjador en un 21% en un format de copagament.

La nova responsabilització municipal del pes econòmic de les escoles ha creat una situació de desequilibri en l'oferta i la demanda. Així, per exemple, Barcelona només ha pogut atendre el 56% de la demanda mentre que a municipis petits malden per aconseguir mantenir obertes les escoles bressol. En aquest sentit, els municipis mitjans i petits tenen excés d'oferta mentre els grans pateixen un dèficit de places greu. En els municipis amb dèficit de places públiques hi ha tensió entre la cobertura i la qualitat que s'ofereix, ja que les escoles municipals es veuen limitades per les ràtios a l'hora d'assumir alumnes i aquests acaben quedant fora del sistema escolar públic.

Descompensacions socials

Un altre dels ítems que ha analitzat l'estudi és l'escola bressol com un instrument per reduir desigualtats. L'informe corrobora que els municipis que més necessitat tenen d'escoles bressol - amb població que té baix nivell educatiu i atur elevat, és a dir, adults amb risc d'exclusió social i econòmica- són els que menys oferta tenen. Les escoles bressol s'han acabat desenvolupant en els municipis amb major renda i nivell educatiu i menor atur. L'informe apunta que aquest factor es deu a la pressió d'aquests habitants per la necessitat que tenen de conciliació i la capacitat de fer front al copagament del servei i, per tant, en denuncia una política "regressiva".

Per intentar mitigar el fet que les quotes per accedir a l'escola bressol pública siguin una barrera inaccessible per algunes famílies, des dels òrgans públics s'ha desplegat un sistema de bonificacions, beques o tarificacions socials perquè el nucli familiar pugui pagar en relació a la seva renda. A la demarcació de Barcelona, el curs 2013-14, el 60'8% dels municipis compten amb alguna d'aquestes ajudes per exemple. De tota manera, qui té competència exclusiva en educació infantil és la Generalitat si bé ni ha estructurat, ni liderat la governança d'aquesta xarxa, que creix de forma irregular i en subxarxes relativament aïllades, com denuncia l'informe.

Propostes d'actuació

L'informe de la Fundació Bofill clou el seu diagnosi amb una sèrie de propostes d'actuació bàsicament enfocades a la reformulació de les polítiques públiques a la petita infància. Així, l'autor de l'informe proposa que el Departament d'Ensenyament exerceixi un vertader lideratge de la xarxa pública d'educació infantil i planifiqui i busqui finançament estableamb mecanismes compensatoris que garanteixin la igualtat d'accés de totes les famílies. En aquest sentit, proposa que es recuperi el finançament de terços d'aquesta etapa escolar i que la Generalitat hi aporti la seva part proporcional.

Com que la demana és més gran que l'oferta en alguns casos, s'introdueixin subvencions a la demanda del sector privat, en especial per aquelles famílies amb renda baixa que no hagin obtingut plaça en una escola pública. Així mateix, l'autor considera que cal un sistema general de licitacions que no valori només el cost de l'escola sinó també la qualitat que ofereix i també que demana un flexibilització del Decret 282/2006 perquè les escoles municipals puguin adaptar-se a l'oferta del propi territori.

Finalment, l'informe també demana que el govern intervingui, d'una manera o d'una altra, en els nous espais que han sorgit fruit d'aquesta situació desigual i que ara mateix no tenen regulació, com són les mares de dia, els espais familiars, les llars de criança, etc. D'aquesta manera, també es cuidaria l'atenció dels 56% dels infants que ara mateix no van a l'escola bressol (perquè és un sistema massa rígid per les seves necessitats o per altres preferències) i no tenen cap més de suport governamental en aquest sentit.



Font: Social.cat

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web.

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Av. Portal de l'Àngel, 7 4rt. M/N 08002 BARCELONA Tel: + 34 93 412 14 37 Fax : + 34 93 318 04 45 - www.accac.cat - accac@accac.cat
Edició: